Després de molts dies, de molts esforços, de molts nervis, de neguits, d’entrebancs, d’alegries, de tristeses, de riures, de plors i d’un grapat de sensacions, arriba la data de l’estrena. I aquest cop ho fem diferent, ho fem per primer cop fora de la nostra entitat, La Unió de Mas Rampinyo. Estrenem per primer cop a la mostra de teatre amateur de Montcada i Reixac, Montcada a Escena i al Teatre Municipal. El nostre nou projecte es EL CURIÓS INCIDENT DE GOS A MITJANIT.
Tenim moltes ganes de tornar a l’escenari, ja que l’anterior projecte ho vam fer molt aprop de tots vosaltres. Aquest cop us veurem des de dalt i per tant es un nou repte… tornar a veure tota la platea plena. Es un goig i un privilegi tenir i sentir el vostre recolzament. Ens posa molta més pressió a nosaltres a fer-ho de la millor manera que sabem. Potser i quasi segur que no tothom sortirà amb les mateixes sensacions… això forma part del teatre. M’agradat, no m’agradat. Però segur que el teatre mai us deixa indiferents.
Endinsar-se dins d’un personatge requereix un esforç personal de cada actriu i de cada actor. Sempre intentant copsar el millor per fer-lo més creïble. Es un repte per cadascú i en aquesta ocasió per al més novell del grup, que amb un gran esforç es fica dins la pell de Christopher Boone, un jove amb síndrome d’Asperger que…. i si millor ho veiem demà ???
Tots els muntatges teatrals requereixen de moltes hores de dedicació, d’assaig, de vestuari, de decorats, de il·luminació, de so, de perruqueria i maquillatge, de fotografia, de publicitat, de difusió… i nosaltres hem estat capaços de fer-ho, un cop més, al igual que la resta dels nostres companys i amics de grups locals que també participen al Montcada a Escena. Hem trobat les nostres estonetes per desonnectar de aquest dia a dia que ens porta a mil per hora, i hem oblidat qui som. Hem passat a ser un altre. Ja no tenim mal de cap, ja no estem angoixats per la feina, ens oblidem de les preocupacions, gaudim i ens deixem portar per les nostres il·lusions, inseguretats i ens llencem un cop més a la piscina per fer-vos arribar el millor de tots nosaltres.
Enguany, un problema personal colpeja des de fa molt poc a un dels nostres artistes i el grup es creix davant l’adversitat. El suport incondicional de tots es brutal. Quan no hi es, l’assaig no funciona de la mateixa manera. Quan torna, sempre, sempre amb un somriure, ens posa a tots en guàrdia i tot torna a funcionar. Tots som una peça d’aquest engranatge. Tots som importants a TEA345. Quan un cau … l’altre l’aixeca. I aquesta es la clau del nostre compromís. Com sempre diem, som una gran família.
Per tant, demà aquesta estrena, va per tu i per ell i per tota la família. Endavant i molta força. Us estimem !!
Tea345 